dimarts, 29 de juliol de 2008

2n repte.
Motivar cap a l’aprendre.
Donem per fet que tenim establerta la base d’una motivació adequada del mestre/a, així com un acord sobre els fonaments relacionals per desenvolupar el fet educatiu amb empatia, i pensant en “possibles” quan un es posa davant d’un grup.
Perquè sempre es parla de la motivació de l’alumne. La seva motivació intrínseca ve donada per molts aspectes que ja anirem esbrinant, però la nostra, ha de quedar garantida d’entrada i sense dubtes, s’ha de percebre que fem quelcom que, ens costi o no, ens és plaent i enriquidor.
Aquest posicionament ens garanteix, des de la relació humana, una manera de ser percebuts, mirats pels nois/es.
Hi ha allò intangible, però que tots notem a nivell instintiu, de com ens acull l’altre.
Un nota de seguida si en la mirada de qui tenim davant hi ha rebuig, simpatia, bones o males expectatives, si hi ha una alerta o una reserva a entrar en contacte.
Si aquesta acollida genera un corrent de comunicació positiva, si som capaços de mostrar acceptació i respecte, si ens mostrem amb tota la senzillesa de qui sap que l’encerta i l’esguerra com qualsevol, però que estem oberts a fer i treballar plegats, el primer bon fonament ja el tenim garantit.
I si no és així, què es pot fer? Creiem, amb fermesa i convicció, que qualsevol persona que es dediqui a la docència, a educar, hauria de tenir una sòlida formació filosòfica, amb una bona dosi de coneixements pràctics pedagògics i psicològics.
No es tracta tampoc d’aprofundir en aspectes purament teòrics. És més aviat una preparació humanística i estratègica que aporti al futur educador eines per desenvolupar aquests corrents relacionals positius, canals comunicatius que siguem capaços d’obrir i generar amb els nostres alumnes, des de la base del desig de conéixer les seves necessitats emocionals, els seu particular estil d’aprendre, i més enllà, ja hi ha maneres d’entendre i descobrir les seves potencialitats i mancances a nivell cognitiu, d’habilitats, potencialitats o dificultats específiques...
Tot allò que ens ajudi a esbrinar i potenciar estratègies d’intervenció en el moment de produir-se l’ensenyament aprenentatge, seran recursos d’un valor inestimable per poder oferir els ajuts necessaris a cadascun dels nostres alumnes.
Aquesta dinàmica d’intercanvi a nivell de persona a persona, és una eina molt valuosa per generar motivació, més enllà de tot allò material i visible. Una actitud d’aquest tipus en un mestre possibilita que els nostres nois i noies sentin el desig de respondre positivament a les nostres expectatives.
(seguirem)

5 comentaris:

Carme ha dit...

Segueix, segeuix, que em cau la baba llegint-te.

dimoniet1960 ha dit...

Aquí em tens, treient el cap també per aquest nou espai que has estrenat fa ben poc.

Molt interessants totes aquestes reflexions i orientacions al voltant del món de la docència. Crec que t'hauries de començar a plantejar de fer-ne un llibre (sí, d'aquells de sempre.. amb fulles, tapes.. d'aquells que es poden posar a l'estanteria i rellegir de tant en tant). Podria ser un bon manual d'orientació sobre el procés educatiu.

Mestreta ha dit...

Trobo que m'he ficat en un món que considero molt difícil justament per tot el que expliques. Deu ser que en tinc ganes i vull fer-ho bé.

De ben segur que continuaré passant per aquí. Llegir-te és una bona formació continua després d'haver acabat la carrera. ;)

jomateixa ha dit...

crec que ara mateix, tenen tantes coses els nens, que se'ls ha de motivar per tot.

Cèlia ha dit...

Em sembla que jomateixa ha donat al clau... anar a aprendre no és motivador? per què? què ens falta?