3r repte.

Tornem al primer i ens acostem a una possible resposta, prenent com a punts de partida els principis que hem anat comentant.
Per fer memòria, el planteig era com acostar-nos a una veritable educació multicultural, pensant en les dificultats relacionals, funcionals, d’espais, de dotació humana i material, de motivació que l’escola presenta. Aquí és on nosaltres, els mestres, ens hem de posicionar en un o altre planteig ideològic i conseqüentment metodològic, que marcarà el rumb que donem a la nostra feina.

Segurament molts opinen que, siguin quines siguin les pròpies creences (no em refereixo a res de tipus religiós o espiritual), la feina pot ser de qualitat.

I justament aquí és on jo penso (permeteu-me opinar lliurement) que no és ben bé cert, si parlem d’educació en el sentit holístic, integral i integrat, global, de la persona. Si diferenciem instrucció d’educació.
Perquè no es pot prescindir de qui tenim al davant, de les seves particularitats i necessitats, de la seva cultura, dels seus orígens si volem reeeixir a l’hora d’oferir-li un marc i uns recursos per aconseguir que esdevingui una persona responsable, competent, formada en allò que el món li demanarà, preparada per les dificultats i els reptes, que sàpiga escollir què li convé i què no, que vagi formant-se en uns valors primordials i irrenunciables.
Si els principis que ens mouen són competitius, d’aconseguir excel.lències, de potenciar els bons i hàbils, d’aconseguir prestigi en un rànquing de resultats sota el prisma de “les bones notes”, molts, moltíssims alumnes es quedaran pel camí, ni tan sols aconseguiran superar les etapes obligatòries.

Si els principis que ens mouen van a buscar equitat, oferir al màxim d’alumnes possible un entorn on trobin ajustaments per disminuir les seves diferències de partida i potenciar allò bàsic i irrenunciable per tal que es puguin anar movent i desenvolupant en el nostre sistema educatiu i més tard en la societat, estem triant una altra opció d’educació, que està sostinguda per una altra visió de la persona.

Si optem per aquesta visió basada en el respecte a la diferència, en prendre en consideració allò que necessita cadascú per acabar sense frustració una escolaritat bàsica, estem oferint una veritable educació pluricultural, lluny de categoritzacions, d’origens, de capacitats, de diferències sagnants, per acollir i potenciar les diversitats enriquidores.
I ha de quedar ben clar que l’objectiu no és “integrar” en el sentit d’anul.lar les diferències culturals o personals.

No s’ha d’homogeneïtzar cap a l’occidentalització.

Perquè això amaga un component de racisme i xenofòbia que els està diguent “el nostre primer món és millor que el teu, si vols ser aquí has de ser com nosaltres”.

S’està actuant amb un component de cultura dominant sobre persones dominades. I una veritable educació ha de ser de creixement, mai de limitació.

Sota aquesta perspectiva, qualsevol, sigui d'on sigui, ha de poder trobar el seu espai d'atenció, d'acollida, de comunicació i finalment d'aprenentatge.