diumenge, 28 de setembre de 2008

Repte nº 6
M'escoltes? T'escolto! (apunts de normes)

I doncs, ja hi som. Ara sí, ara em toca parlar des de la realitat propera i actual. Ja tinc un nou grup: 25 nens i nenes de tota mena i amb tot un ventall de tarannàs i maneres de ser i de fer.
La nostra programació? Una paraula i prou: Conéixer. Nosaltres, les persones que som tutores d'aquest grup de primer, tenim una primera idea a transmetre: la importància del grup, de trobar el propi lloc i el benestar en una colla de 51 persones aquest curs, unes quantes de les quals tenen seriosos problemes.
El primer balanç és positiu.
Ens n'anem sortint a cops de paraula i de pregunta, de diàleg i de sortides a conversar.
El nostre primer objectiu, en el pla més humà de les relacions, és trencar els esquemes que porten escrits, no pas tots, no us espanteu. Però sí els esquemes que "titllen" els seus iguals de les etiquetes que en l'anterior post us esmentava.
Intentem per tots els mitjans que ells tinguin molt clar que cadascú té els seus punts forts i els seus punts flacs i que nosaltres som allà per ajudar-los a tirar cap amunt, fent camí.
I hi ha una cosa que procurem sempre tenir present, parlar d'allò que no rutlla gens, a soles amb la persona a qui ens hem de dirigir. Un infant, igual que un adult, no es pot quedar amb el ridícul i la vergonya, s'ha de quedar amb la mirada del seu referent que intenta entrar en un pacte que evidentment el mestre domina, però que no mostra amb beligerància.
D'altra banda, els primers èxits aconseguits, solen ser dits amb veu clara i que ens sentin tots, això sí, amb recompensa que vagi directament a lloar el seu esforç en aconseguir un petit canvi, manifestant primer de tot la nostra alegria. Un "estic molt contenta amb tu per..." fa miracles. I quan tornen a caure, recordar aquell moment abans quan els hem mostrat agraiment, i sol ser més eficaç que un retret.

Els primers dies i setmanes d'un nou curs s'haurien de dedicar sempre a implantar una bona dinàmica d'aula, els nens han de saber quines coses es poden fer i perquè i quines no i perquè. I han de tenir clar que les normes globals són per tots, per grans i petits, agradin o no, i s'han de complir. Que és possible que dins l'aula puguem pactar una norma que ens va bé, però que a fora n'hi haurà d'altres que de vegades no lliguen prou amb la nostra.
Però ser flexibles és un aspecte del comportament humà que també s'aprèn. Un intercanvi de raons i motius ben argumentats s'ha d'aprendre, per poder anar treballant en base a una estructuració del pensament alternatiu. I això els educa i molt en els aspectes orals.

I em direu, com és que comencem per parlar de normes, hàbits i comportaments? Clar i planer, per poder treballar millor després. Allò que compta és tenir les pautes clares. Una de les coses que ens fan anar de corcoll és la poca predisposició dels nens a escoltar i escoltar-se. Doncs, en això hi invertim hores de cada dia. Escoltar per entendre, per saber, per saber què s'ha de fer, per ser una persona activa dins el grup, per exercitar la memòria...escoltar-nos ens ajuda i molt, i quan ja ho tenen ben assumit, podem respirar. Perquè, sabeu? Els nens solen viure en una petita bombolla esperant que els diguis un a un el que cal, un a un, i moltes vegades com es fa a casa... Primer repte pels pares, ara, sisplau, feu-vos escoltar, que els hem acostumat a ser escoltats i prou! Seguirem...

9 comentaris:

Carme ha dit...

Em sembla una molt bona manera de començar i a veure si els pares t'escolten.

Cèlia ha dit...

Molt i molt bé i totalment d'acord i res més puc afegir sinó: olé i olé! (que bé que parles!)I que els pares t'escoltin!!! ( i es facin escoltar)

Efrem ha dit...

Molt interessant, sobretot per si algun dia sóc pare o professor o qualsevol situació en la vida que es pugui valer d'aquests coneixements... Com a aportació t'explicaré una petita anècdota que recordo molt bé: recordo que havia de començar primer de primària i al principi estava molt inquiet i fins i tot ploriquejava abans d'entrar a classe per por al canvi i a la dificultat. La meva mare no aconseguia que jo superés aquella angoixa de no voler anar a la primera classe, però la mare d'una companya que casualment era profe, em va fer somriure i passar la por en només una frase: Però què dius, però si primer és més fàcil que P5! no és gens difícil! ...

Emili ha dit...

Per casualitat i remenant remenant he anat a parar al teu bloc. M'ha agradat molt, em sembla molt interessant, també sóc mestre i penso que tenim objectius comuns. En el meu cas aquest any sóc tutor d'un grup de sisè de primària i també estem encara en una posada a punt, tot i que com que ja ens coneixíem de seguida ens hem adaptat al nou curs.
M'ha agradat i sorprès que també t'agradi molt la Mafalda. Precisament en l'últim post del meu bloc (molt humil, per cert), també hi vaig penjar una de les seves tires còmiques. És genial!
Bon curs, i tornaré a passejar-me pel teu bloc.

Tere ha dit...

Es fundamental empezar por crear un ambiente propicio y unas normas claras,son los cimientos y no siempre normas significan restricciones,son reglas del juego que convienen a todos,muchos de los problemas que tienen hoy día los padres con sus hijos son debidos a la falta de reglas del juego,normas,pautas,como se les quiera llamar que,luego extrapolan a la calle,a la sociedad en general.
¿Sabes? cuando yo daba clase si se perdía ese ambiente me cruzaba de brazos hasta que no se restablecía de nuevo,sobre todo con los de 6º,7º,8º,nunca acepté transmitir instrucción si no se respetaba un ambiente humano.

Anònim ha dit...

Què passa Zel? fa dies que no escrius. M'agrada llegir les teves reflexions perquè les comparteixo. Com van aquestes mirades, aquestes escoltes als nostres alumnes?
Tal com diu en D.Pennac "una oreneta estabornida és una oreneta que s'ha de reanimar". Com? amb aquesta mirada que tu parles i amb amor.
Mercè C

Moni ha dit...

Molta sort guaaaaaaaaaaapa

Mestreta ha dit...

El teu post m'agrada molt, perquè és cert que un cop entenen les mínimes regles per tal que la cosa rutlli sempre es fa tot més fàcil.

Ara bé, estem a novembre ja i jo encara no he pogut fer res que no sigui intentar establir normes, explicar-los que si ells fan tal cosa jo faré tal altra, que no tot són jocs, que hi ha d'haver moments pel joc i per altres coses... O no ho sé transmetre bé o directament ells no m'escolten.

Tinc la sensació que ni jo mateixa sabia quin era aquest pacte al que haviem d'arribar tots.

Maria Jesús ha dit...

L'escolta activa hauria de ser una forma natural de portar a terme una activitat. Venia a deixar-te molts petonets, Zel