Repte nº 6

M'escoltes? T'escolto! (apunts de normes)

I doncs, ja hi som. Ara sí, ara em toca parlar des de la realitat propera i actual. Ja tinc un nou grup: 25 nens i nenes de tota mena i amb tot un ventall de tarannàs i maneres de ser i de fer.

La nostra programació? Una paraula i prou: Conéixer. Nosaltres, les persones que som tutores d'aquest grup de primer, tenim una primera idea a transmetre: la importància del grup, de trobar el propi lloc i el benestar en una colla de 51 persones aquest curs, unes quantes de les quals tenen seriosos problemes.

El primer balanç és positiu.

Ens n'anem sortint a cops de paraula i de pregunta, de diàleg i de sortides a conversar.

El nostre primer objectiu, en el pla més humà de les relacions, és trencar els esquemes que porten escrits, no pas tots, no us espanteu. Però sí els esquemes que "titllen" els seus iguals de les etiquetes que en l'anterior post us esmentava.

Intentem per tots els mitjans que ells tinguin molt clar que cadascú té els seus punts forts i els seus punts flacs i que nosaltres som allà per ajudar-los a tirar cap amunt, fent camí.

I hi ha una cosa que procurem sempre tenir present, parlar d'allò que no rutlla gens, a soles amb la persona a qui ens hem de dirigir. Un infant, igual que un adult, no es pot quedar amb el ridícul i la vergonya, s'ha de quedar amb la mirada del seu referent que intenta entrar en un pacte que evidentment el mestre domina, però que no mostra amb beligerància.

D'altra banda, els primers èxits aconseguits, solen ser dits amb veu clara i que ens sentin tots, això sí, amb recompensa que vagi directament a lloar el seu esforç en aconseguir un petit canvi, manifestant primer de tot la nostra alegria. Un "estic molt contenta amb tu per..." fa miracles. I quan tornen a caure, recordar aquell moment abans quan els hem mostrat agraiment, i sol ser més eficaç que un retret.

Els primers dies i setmanes d'un nou curs s'haurien de dedicar sempre a implantar una bona dinàmica d'aula, els nens han de saber quines coses es poden fer i perquè i quines no i perquè. I han de tenir clar que les normes globals són per tots, per grans i petits, agradin o no, i s'han de complir. Que és possible que dins l'aula puguem pactar una norma que ens va bé, però que a fora n'hi haurà d'altres que de vegades no lliguen prou amb la nostra.

Però ser flexibles és un aspecte del comportament humà que també s'aprèn. Un intercanvi de raons i motius ben argumentats s'ha d'aprendre, per poder anar treballant en base a una estructuració del pensament alternatiu. I això els educa i molt en els aspectes orals.

I em direu, com és que comencem per parlar de normes, hàbits i comportaments? Clar i planer, per poder treballar millor després. Allò que compta és tenir les pautes clares. Una de les coses que ens fan anar de corcoll és la poca predisposició dels nens a escoltar i escoltar-se. Doncs, en això hi invertim hores de cada dia. Escoltar per entendre, per saber, per saber què s'ha de fer, per ser una persona activa dins el grup, per exercitar la memòria...escoltar-nos ens ajuda i molt, i quan ja ho tenen ben assumit, podem respirar. Perquè, sabeu? Els nens solen viure en una petita bombolla esperant que els diguis un a un el que cal, un a un, i moltes vegades com es fa a casa... Primer repte pels pares, ara, sisplau, feu-vos escoltar, que els hem acostumat a ser escoltats i prou! Seguirem...