repte n.1 Com coordinar la necessària multiculturalitat amb una educació veritablement intercultural?
Hauria de ser fàcil, si posem davant el concepte d'humanitat, entesa com allò que ens hauria de caracteritzar en les relacions transaccionals de tot tipus. No em pregunteu perquè se m'ha acudit de posar-hi la paraula transacció, jo mateixa m'ho he d'explicar.
Entenem com a transacció quelcom que els humans necessitem per satisfer les nostres necessitats. Posem-hi l'afegitó de necessitats no només mercantilistes, no només consumibles, i encara més, posem-hi el punt necessari de comunicació, habilitats, recursos personals, relació, servei, cultura... tot allò que ens retorna com en un bucle en l'espai temps a la nostra condició social.
Hauríem de tenir una mena de guió per seguir en el mapa de camins cap a un concepte desitjable i possible d'educació entesa com un pas cap a la integració social amb prou eines com per poder tirar endavant qualsevol persona amb les seves particulars necessitats, que, segons els principis esmentats, s'han de poder satisfer.
Bé, els polítics han posat de moda l'expressió desafortunada "full de ruta", que ens aboca irremediablement cap a escenes bèl.liques. No ha de ser així de cap manera. El camí de l'educació que desitgem, ha d'estar farcit de paneretes plenes de recursos.
Molts d'aquests són, ben lluny del que tots els elements implicats en el món de l'educació prediquen, recursos molt lligats a la condició d'humanitat que desitgem. Recursos que no són a la venda. Recursos ben humans. L'acollida, l'acceptació, la voluntat d'integrar són el suport essencial que ens manté ferms. Totes les paneretes que ens anem trobant, com si fos una cursa i ens dotessin d'aliments i begudes, només tenen sentit en un receptacle ancorat en la consciència i la humanitat que ens ha de caracteritzar. Tot i que necessitem d'altres suports, sense el primer, no ens seran de cap utilitat per veure resorgiment, canvi, millora.
3 comentaris:
Graaaaan!!! Són coses que poden semblar molt simples però que alhora molt sovint els hi passen desaparecebudes als leggisladors i als teòrics. Moltes gràcies per aquest punt de llum i la meva enhorabona per aquest primer escrit, m'ha agradat. T'afegeixo a favorits. Salut!
et llegeixo i veig un món, una ment, una voluntat; em miro els mestres i professors de l'escola dels gatets... i veig un altra món, altres ments, altres voluntats.
crec que, com en tots els col·lectius hi ha de tot, però que evidentment la primera necessitat és que qui ha triat una professió com aquesta, vulgui entrar en aquesta mena de reflexió i en tingui la voluntat d'actuar en consciència...
d'altra banda, sense reflexions com la teva, molts potser ni s'ho plantejarien mai...
com m'agradaria que fóssis la mestra dels gatets!
petons i llepades transaccionals!
Començo pel principi que és com s'ha de començar. Tot i llegir-lo el volia començar el setembre, per equilibrar les forces cerebrals, però m'he posat o ordenar tantes coses aquests dies, que la poesia s'haurà d'esperar. Per tant, com ja t'he dit, el principi és que aquesta paraula "transacció" que podia semblar que no, penso que sí. Indica acció i indica intercanvi, per tant, tens raó.
I és més, la multiculturalitat no és només enriquidora sinó genèticament necessària per l'espècie.
Moltes felicitats per humans.0, arribarem a ser humans.3? o versió 5.6?
Publica un comentari a l'entrada