dimecres, 26 de novembre del 2008


repte no 7.
Superar la muntanya dels inicis.
Molts dies sense dir res. Molts dies oblidats sense temps de dedicar-nos a la reflexió des de la pràctica.
Per què? Per les dificultats dels inicis, tal com deiem. Escoltar, seguir unes pautes, unes normes, es fa molt difícil pels nens, si no en veuen la necessitat. Puc dir que aquest curs, tinc (tenim) un grup amb molts problemes, i de molts diferents tipus. Problemes d'atenció, conductuals, personals i de capacitat. Recursos a posar en joc per atendre cadascun d'ells resulta una mena de malabarismes que només ens ha sigut possible des de la dedicació seguida i sense descans.
Estem enganxats en una espiral de cerca d'estratègies efectives per intentar que poc a poquet vagin sortint d'allò més immediat i previsible, a una resposta més reflexionada, alternativa, divergent. I la necessiten per poder-la traspassar a d'altres àmbits no tan palpables, més abstractes que faran servir en els aprenentatges.
S'ha aconseguit amb moltes estones de diàlegs i converses que entenguin certes normes per a cada moment del dia des del joc de paraules i d'imaginació dels "possibles" i els "adequats" en cadascuna de les petites situacions conflictives.
Un exemple ben senzill. Parlar amb els companys en les estones de planificació i intercanvi del mati, quan es prepara la tasca del dia. Sovint, per no interrompre constantment el ritme, has de dir a algú "surt un momentet i pensa què ha passat".
La seva resposta, quan vas a parlar amb ells, sol ser "parlava, jugava..."
L'estratègia s'estructura des de plantejar-los una senzilla contradicció aparent, que a ells els costa molt d'interioritzar.
-Es pot parlar?
-Nooooo!!!-solen dir-
-Com que no, no es pot parlar? Està malament parlar? (Apliqueu-ho a qualsevol altre moment o resposta automàtica semblant)
Quan aconsegueixes que de manera reflexiva i raonada entenguin que el que no es pot, és fer-ho en un moment inadequat, ja estàs al camí de resoldre moltes situacions que els fan saltar-se les normes, (en tots els àmbits) perquè generalitzar que no es poden fer coses com jugar, parlar, riure, fins i tot enfilar-se a una tanca o a un arbre, no els diu res de quina és la situació adequada, ideal, segura per a cada actuació.
Quan entenen que et pots enfilar a un reixat de tres metres, i pots fer-ho perfectament perquè tens cames i mans per arrapar-te, però que no és un entorn segur, no portes proteccions i t'estàs jugant trencar-te el cap, i saben pensar en les conseqüències d'una actuació no adequada en el moment que viuen, comencen a entendre amb decisió pròpia i personal, i des de la comprensió la necessitat d'unes pautes d'acció per a cada moment del dia. I el mateix s'aplica a la manera i forma de resoldre les feines, d'enfrontar-se a un treball, de respondre o de participar en un treball de grup. Es tracta d'aconseguir un pensament flexible, que els permeti destriar què els convé, adaptar-se a les demandes i explicar el perquè han triat una i no una altra manera de fer. Llavors, són capaços de veure en quin moment hi ha hagut una errada, si passa i de reconduir l'acció cap a l'èxit.

9 comentaris:

Anna Tarambana ha dit...

Necessitava molt llegir un post així!!! Gràcies!!!

Carme Rosanas ha dit...

Fantàstic, si em permets que hi posi un afegit de mecanismes psicològics...

Controlar un impuls sempre costa molt. Si ells (encertadament o equivocadament) creuen que l'haurien de controlar sempre, és més fàcil que en la impossibilitat de ser capaços de fer-ho desconnectin i no el controlin mai. Per això els "No" rotunds o massa sovintejats no tenen tant efecte com els "sí, quan..." Bé m'ho deixo córrer perquè ja veig que tu ho has explicat molt millor que jo.

Cèlia ha dit...

Quin goig de llegir-vos i aprendre, mestres!

rebaixes ha dit...

A la meva edat entrar a una aula em rejoveneix. Quins miracles fa la vida, i ens els porta i et diu aprofita ara, beu que l'aigua es bona sense clor... Quina patuleia./Si jo soc capaç de dur el que duc, que no farà eixa joventud... M'encanta poguer espiar i saber el que feu amb eixa promoció de persones que es van formant. Hi teniu molt a veure que no fracassin.Feu-ho per eixos vells que ja marxem.Anton.

Mestreta ha dit...

Llegeixo el que dius i m'adono que a vegades no els parlo de la millor manera perquè em puguin entendre. Dono massa coses per suposades.
Una abraçada!

M. J. Verdú ha dit...

Zel, espero que demà passis una bona jornada del dia de Nadal envoltada dels que estimes

Efrem ha dit...

Gràcies a aquest post -a més del que ja expliques literalment- m'he adonat que és molt provable que, coneixent els marrecs coneguis també, les persones en general. I penso que aquesta del mestratge deu ser una de les millors maneres, perquè estàs "coneixent" a les persones des de la seva base estructural. Un post molt interessant, gràcies una vegada més! Salut i molt bon any!

M. J. Verdú ha dit...

He estat al teu altre blog, a aquell on dius que trobes molt a faltar als estudiants: ai, nena, com es nota que t'encanta la teva feina...

Anònim ha dit...

Hvala za intiresnuyu iformatsiyu