tag:blogger.com,1999:blog-8702547221140199143.post7064145290472847765..comments2012-03-08T01:14:56.071+01:00Comments on humans.0: la pastanaga davant de l’ase.zelhttp://www.blogger.com/profile/15028925047025345452noreply@blogger.comBlogger1125tag:blogger.com,1999:blog-8702547221140199143.post-63822163377596198922012-01-08T17:58:59.385+01:002012-01-08T17:58:59.385+01:00M'he endinsat en el teu escrit. He palpat la i...M'he endinsat en el teu escrit. He palpat la impotència, la no comprenssió. He vist la raó sense raó en cada un dels teus mots.<br />Com podem conèixer allò que li cal a l’infant si nosaltres tampoc ens coneixem? Fabriquem eines creient seran d’utilitat per fer més fàcil la feina i no veiem que el que cal és canviar la feina, una que sigui compatible amb l’infant. <br />Creiem que en néixer totes les persones som iguals, res menys cert. Si volem que el proïsme sigui feliç, cal descobrir allò que li cal, omplir el buidatge que ha provocat un sistema fet en sèrie i per seriar a l’ésser humà. <br />És desesperant veure que no sabem educar, potser la responsabilitat no és tota de l’ensenyant sinó del mètode. S’ha provat quasi tot i no ens a n’hem sortit. Cal esperar nous temps o trencar amb els mecanismes disgregadors.Joannoreply@blogger.com